diumenge, 30 de novembre de 2008

UN NOU BLOC


Des de ja fa uns dies a l'aula oberta hem començat una nova aventura: un bloc sobre la nostra ciutat, L'Hospitalet de Llobregat. En el nostre bloc estem penjant les activitats que fem sobre diversos aspectes que ens interessen a tots, perquè tracten sobre L'Hospitalet. Al bloc hi trobareu informació sobre la història del municipi o sobre exposicions, fires, etc. que s'hi celebren (el Saló del Manga, l'Ambibús...). Animeu-vos a entrar-hi i deixar-hi el vostre comentari!
L'adreça és: www.aoshospitalet.blogspot.com, i la teniu a la barra lateral dreta. Bona navegació!
Maria

dissabte, 29 de novembre de 2008

EL CONTE D'AQUESTA SETMANA


EL VERITABLE VALOR DE L'ANELL

Un jove va concórrer a un savi a la recerca d'ajuda. - Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestra i bastant ximple. Com puc millorar mestre?. Què puc fer perquè em valorin més? El mestre, sense mirar-lo, li va dir: - Ho sento, noi, no puc ajudar-te, he de resoldre primer els meus propis problemes. Potser després... Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.
- I... encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats postergades-. - Bé -va assentir el mestre-. Es va treure un anell que duia en el dit petit de la mà esquerra i donant-se'l al noi va agregar: Pren el cavall que està allà fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis. El jove va prendre l'anell i va partir. Tot just va arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests ho miraven amb algun interès fins que el jove deia el que demanava per l'anell. Quan el jove esmentava la moneda d'or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un vell va ser tan amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per a lliurar-la en canvi d'un anell. En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un estri de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or, així que va rebutjar l'oferta. Després d'oferir la seva joia a tota persona que es creuava en el mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, va muntar el seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or! Podria haver-se-la lliurat al mestre per a alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i la seva ajuda. - Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser pogués aconseguir 2 o 3 monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell. - Hem de saber primer el veritable valor de l'anell, va dir el mestre. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per saber-ho?. Digues-li que vols vendre l'anell i pregunta-li quant dóna per ell. Però no importa el que ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell. El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l'anell a la llum del candil, el va mirar amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: - Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell. - 58 monedes???? -va exclamar el jove-. - Sí, -va replicar el joier-. Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé... Si la venda és urgent... El jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït. - Seu-va dir el mestre després d'escoltar-lo. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas anant per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor? I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà esquerra.

dijous, 27 de novembre de 2008

sublimació del iode



Algú recorda en què consistia aquest experiment?

dilluns, 24 de novembre de 2008

UN LLIBRE A CLASSE

(Joan-Marcos)

Ens ha agradat perquè és un llibre molt intrigant i misteriós, és molt curiós com l’home invisible intenta fer-se visible.
Aquesta història ens mostra o ens ensenya que no ens hem de rendir mai perquè l’home invisible no es rendeix i no para d’ investigar per poder tornar a ser normal.

L'HOME "INVISIBLE"


Ens ha agradat la seva història perquè és interessant ,i no és gaire avorrida.La història vol explicar com un cientific es va convertir en un HOME INVISIBLE,i és va desespera per aconseguir la fòrmula de fer-se visible.
Aquest home va matar ,robar i va amenasar gent per aconseguir el que busca,va terminar mort.
Javier, Raja, Bilal.

L´ Home Invisible


M´ ha agradat molt aquesta història perquè té acció, també perquè és curiosa (Robert).
El llibre esta molt bé m' ha agrada molt perquè les lletres estan molt bé.(Zineb).
La història no m'ha agradat molt(Zineb).
Roberto i Zineb

EL HOME INVISIBLE


M´ ha agradat molt perquè és una història molt interessant.
M´ha agradat molt el personatge del Griffin com una persona que busca una solució al seu problema.
(Alexis)

dissabte, 22 de novembre de 2008

UN ALTRE CONTE PER COMENTAR: L'ELEFANT


Quan jo era noi m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. També a mi com a uns altres, després em vaig assabentar, em cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l’ enorme bèstia lluïa la seva grandària, pes i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte solament per una cadena que apressava una de les seves potes clavada a una petita estaca clavada en el sòl. No obstant això, l'estaca era solament un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres en la terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquest animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrencar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què ho manté llavors? Per què no fuig? Quan tenia 5 o 6 anys jo encara creia en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava domesticat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està domesticat, per quina raó el lliguen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca .. i només ho recordava quan em trobava amb uns altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys vaig descobrir que per sort per a mi algú havia estat prou savi com per trobar la resposta: L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, va llençar, va suar, tractant de deslligar-se. I malgrat tot el seu esforç, no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va dormir esgotat, i que a l'endemà va tornar a provar, i també a l'altre i a l’altre... Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s'escapa perquè creu -pobre- que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d'aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai... mai... va intentar posar a prova la seva força una altra vegada...

dijous, 20 de novembre de 2008

Aquí teniu els millors resultats




dimarts, 18 de novembre de 2008

ELS VALORS

Els Valors

From: gueste4a29b,
3 minutes ago


Els Valors
View SlideShare presentation or Upload your own.






SlideShare Link


dilluns, 17 de novembre de 2008

Setmana de la ciència ´08

Del 14 al 23 de Novembre es celebra la "SETMANA DE LA CIÈNCIA", durant aquesta setmana es celebren exposicions, es realitzen tallers, es donen conferències.... en definitiva un munt d´activitats relacionades amb la ciència.
Nosaltres, si bé ho recordeu, en motiu d´aquest esdeveniment vam anar al Museu de les Aigües de Cornellà on vam realitzar una actvitat " La ciència per a un món millor" on un grup d´investigadors us van proposar una sèrie reptes i us van ensenyar els invents més recents.
S´accepten opinions per això digueu-me:
Quin repte us va agradar més? Quins invents us van semblar més cruiosos?











dissabte, 15 de novembre de 2008

MÉS CONTES PER PENSAR

LA TRISTESA I LA FURIA Era una llacuna d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats del verd es reflectien permanentment... Fins a aquest estany màgic i transparent es van acostar a banyar-se fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Les dues es van treure les seves vestimentes i nues les dues van entrar a l'estany. La fúria, apurada, es va banyar ràpidament i més ràpidament encara, va sortir de l'aigua... Però la fúria és cega, o almenys no distingeix clarament la realitat, així que, nua i apurada, es va posar, en sortir, la primera roba que va trobar... I va succeir que aquesta roba no era la seva, sinó la de la tristesa... I així vestida de tristesa, la fúria es va anar. Molt calma, i molt serena, disposada com sempre a quedar-se en el lloc on està, la tristesa va acabar el seu bany i sense cap pressa (o millor dit, sense consciència del pas del temps), amb mandra i lentament, va sortir de l'estany. En la riba es va adonar que la seva roba ja no estava. Com tots sabem, si hi ha alguna cosa que a la tristesa no li agrada és quedar al nu, així que es va posar l'única roba que havia al costat de l'estany, la roba de la fúria. Expliquen que des de llavors, moltes vegades un es troba amb la fúria, cega, cruel, terrible i empipada, però si ens la mirem bé, veiem que aquesta fúria és només una disfressa, i que darrere de la disfressa de la fúria, en realitat... està amagada la tristesa.

Pilar A

dilluns, 10 de novembre de 2008

UN CONTE MES



GALLETITAS
A una estación de trenes llega una tarde, una señora muy elegante. En la
ventanilla le informan que el tren está retrasado y que tardará
aproximadamente una hora en llegar a la estación.
Un poco fastidiada, la señora va al puesto de diarios y compra una revista,
luego pasa al kiosco y compra un paquete de galletitas y una lata de gaseosa.
Preparada para la forzosa espera, se sienta en uno de los largos bancos del
andén. Mientras hojea la revista, un joven se sienta a su lado y comienza a
leer un diario. Imprevistamente la señora ve, por el rabillo del ojo, cómo el
muchacho, sin decir una palabra, estira la mano, agarra el paquete de
galletitas, lo abre y después de sacar una comienza a comérsela
despreocupadamente.
La mujer está indignada. No está dispuesta a ser grosera, pero tampoco a
hacer de cuenta que nada ha pasado; así que, con gesto ampuloso, toma el
paquete y saca una galletita que exhibe frente al joven y se la come mirándolo
fijamente.
Por toda respuesta, el joven sonríe... y toma otra galletita.
La señora gime un poco, toma una nueva galletita y, con ostensibles señales
de fastidio, se la come sosteniendo otra vez la mirada en el muchacho.
El diálogo de miradas y sonrisas continúa entre galleta y galleta. La señora
cada vez más irritada, el muchacho cada vez más divertido.
Finalmente, la señora se da cuenta de que en el paquete queda sólo la última
galletita. " No podrá ser tan caradura", piensa, y se queda como congelada
mirando alternativamente al joven y a las galletitas.
Con calma, el muchacho alarga la mano, toma la última galletita y, con mucha
suavidad, la corta exactamente por la mitad. Con su sonrisa más amorosa le
ofrece media a la señora.
- Gracias! - dice la mujer tomando con rudeza la media galletita.
- De nada - contesta el joven sonriendo angelical mientras come su mitad.
El tren llega.
Furiosa, la señora se levanta con sus cosas y sube al tren. Al arrancar, desde
el vagón ve al muchacho todavía sentado en el banco del andén y piensa: "
Insolente".
Siente la boca reseca de ira. Abre la cartera para sacar la lata de gaseosa y se
sorprende al encontrar, cerrado, su paquete de galletitas... ! Intacto!.

diumenge, 9 de novembre de 2008

PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ

Després de veure quines són les regles d'accentuació, practicarem una mica amb les activitats JClic que podem trobar a la página de xtec. En concret, farem les que podreu trobar a la pàgina següent:

www.edu365.cat/primaria/muds/catala/jclic/index.htm

NORMES D'ACCENTUACIÓ

Accentuac..[1]
View SlideShare presentation or Upload your own.


Maria

dimarts, 4 de novembre de 2008

els símbols de perillositat a casa




Si ho recordeu a l´última classe comentavem el significat dels símbols de perillositat, aquests només en són alguns exemples. Ara és el vostre torn, busqueu a casa vostre productes que tinguin algun dels símbols comentats.
Per exemple: lleixiu, irritant

EL CONTE D'AQUESTA SETMANA:COM CRÉIXER?

Un rei va anar fins el seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s'estaven morint.

El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.

La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Aleshores va trobar una planta, una maduixera florint i més fresca que mai.

El rei va preguntar:

- Com és que creixes saludable enmig d'aquest jardí musti i ombriu?

No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, els hauries plantat. En aquell moment em vaig dir: "Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui".

Pilar A.

dilluns, 3 de novembre de 2008

ELS VERBS EN FUTUR

Verbs En Futur
View SlideShare presentation or Upload your own.

SALÓ DEL CÒMIC MANGA A L'HOSPITALET


Com cada any s'ha cel·lebrat a la Farga de L'Hospitalet el Saló del Còmic Manga. Des del dia 30 i tot el cap de setmana els carrers del barri del centre han estat plens de nois i noies vestits per a l'ocasió, amb disfresses de tot tipus que representaven els seus personatges de manga preferits.
Has estat mai al saló del Manga? T'agradaria anar-hi?
De què et disfressaries?
Escriu les teves respostes i comentaris al bloc!
Maria