UN ALTRE CONTE PER COMENTAR: L'ELEFANT

Quan jo era noi m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. També a mi com a uns altres, després em vaig assabentar, em cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l’ enorme bèstia lluïa la seva grandària, pes i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte solament per una cadena que apressava una de les seves potes clavada a una petita estaca clavada en el sòl. No obstant això, l'estaca era solament un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres en la terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquest animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrencar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què ho manté llavors? Per què no fuig? Quan tenia 5 o 6 anys jo encara creia en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava domesticat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està domesticat, per quina raó el lliguen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca .. i només ho recordava quan em trobava amb uns altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys vaig descobrir que per sort per a mi algú havia estat prou savi com per trobar la resposta: L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, va llençar, va suar, tractant de deslligar-se. I malgrat tot el seu esforç, no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va dormir esgotat, i que a l'endemà va tornar a provar, i també a l'altre i a l’altre... Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s'escapa perquè creu -pobre- que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d'aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai... mai... va intentar posar a prova la seva força una altra vegada...