MÉS CONTES PER PENSAR

LA TRISTESA I LA FURIA Era una llacuna d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats del verd es reflectien permanentment... Fins a aquest estany màgic i transparent es van acostar a banyar-se fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Les dues es van treure les seves vestimentes i nues les dues van entrar a l'estany. La fúria, apurada, es va banyar ràpidament i més ràpidament encara, va sortir de l'aigua... Però la fúria és cega, o almenys no distingeix clarament la realitat, així que, nua i apurada, es va posar, en sortir, la primera roba que va trobar... I va succeir que aquesta roba no era la seva, sinó la de la tristesa... I així vestida de tristesa, la fúria es va anar. Molt calma, i molt serena, disposada com sempre a quedar-se en el lloc on està, la tristesa va acabar el seu bany i sense cap pressa (o millor dit, sense consciència del pas del temps), amb mandra i lentament, va sortir de l'estany. En la riba es va adonar que la seva roba ja no estava. Com tots sabem, si hi ha alguna cosa que a la tristesa no li agrada és quedar al nu, així que es va posar l'única roba que havia al costat de l'estany, la roba de la fúria. Expliquen que des de llavors, moltes vegades un es troba amb la fúria, cega, cruel, terrible i empipada, però si ens la mirem bé, veiem que aquesta fúria és només una disfressa, i que darrere de la disfressa de la fúria, en realitat... està amagada la tristesa.

Pilar A