dimecres, 31 de desembre del 2008
DEURES!
Nois i noies! Alguns de vosaltres (la majoria) teniu deures pendents! Els heu de fer! Recordeu que us posaré nota per aquestes feines! Ah, i visiteu el bloc de L'Hospitalet, que hi ha novetats!
dijous, 18 de desembre del 2008
dimecres, 17 de desembre del 2008
DEURES DE NADAL: PEL·LÍCULA DE L'HOME INVISIBLE
Nois, els deures de Nadal: recordeu la pel·lícula que vam veure, L'home invisible. Veieu el vídeo per recordar-la i escriviu un comentari (quatre o cinc línies) sobre què us va semblar.
http://es.youtube.com/watch?v=KY-ddVDk2do
http://es.youtube.com/watch?v=KY-ddVDk2do
dimarts, 16 de desembre del 2008
Analitzem els fums del tabac
BBusqueu informació dels compostos químics que surten a l´anunci i doneu-ne algunes característiques.
dilluns, 15 de desembre del 2008
LOS CHICOS DEL CORO
Nois, molt bona idea això de veure Mentes peligrosas. És una pel·li que està molt bé i que tracta de temes que us interessen.
Jo us proposo una altra: Los chicos del coro. Tracta d'un reformatori francès en què un professor intenta un nou sistema per tal d'educar nois amb problemes. El protagonista, Morange, és un d'aquests nois, i gràcies al seu professor descobreix el plaer de cantar.
La banda sonora, a més, és molt maca!
Us deixo aquí el trailer!
Jo us proposo una altra: Los chicos del coro. Tracta d'un reformatori francès en què un professor intenta un nou sistema per tal d'educar nois amb problemes. El protagonista, Morange, és un d'aquests nois, i gràcies al seu professor descobreix el plaer de cantar.
La banda sonora, a més, és molt maca!
Us deixo aquí el trailer!
dissabte, 13 de desembre del 2008
COMENCEM EL NOU TRIMESTRE AMB UNA PELI: "MENTES PELIGROSAS"
Aqui us deixo el video de la promo de la peli que hem vist a classe per inaugurar el nou tema: la presa de decisions. Feu-me un comentari sobre les escenes que apareixen, què us ha semblat la peli i sobretot quin és el missatge que us ha trasmés.
http://es.youtube.com/watch?v=pDVR5XkPC_Y
Pilar A
dijous, 11 de desembre del 2008
Per llepar-se els dits.....
diumenge, 7 de desembre del 2008
ELS TEXTOS ARGUMENTATIUS
Aquí us deixo un power point amb l'explicació sobre els textos argumentatius i, entre ells, la sol·licitud.
Ja hem llegit coses sobre el Dia Europeu i Internacional de les persones amb discapacitat. Entreu un altre cop a la web de l'Ajuntament de L'Hospitalet i cliqueu a "tràmits". A la barra lateral dreta podreu trobar un vincle amb un model genèric d'instància. Instància i sol·licitud són el mateix.
Ara imagineu que amb vosaltres viu una persona amb una discapacitat: per desplaçar-se necessita fer servir una cadira de rodes. Aquesta persona té un cotxe, i li cal un aparcament prop de casa reservat per a ell. Ompliu la sol·licitud que podeu veure a internet per demanar la plaça.
Textos Argumentatius
View SlideShare presentation or Upload your own.
Ja hem llegit coses sobre el Dia Europeu i Internacional de les persones amb discapacitat. Entreu un altre cop a la web de l'Ajuntament de L'Hospitalet i cliqueu a "tràmits". A la barra lateral dreta podreu trobar un vincle amb un model genèric d'instància. Instància i sol·licitud són el mateix.
Ara imagineu que amb vosaltres viu una persona amb una discapacitat: per desplaçar-se necessita fer servir una cadira de rodes. Aquesta persona té un cotxe, i li cal un aparcament prop de casa reservat per a ell. Ompliu la sol·licitud que podeu veure a internet per demanar la plaça.
3 DE DESEMBRE, DIA EUROPEU DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT
El dia 3 de desembre és el Dia Europeu i Internacional de les persones amb discapacitat. A L'Hospitalet se'n fan diverses activitats, que pots trobar a la web de l'Ajuntament
(www.l-h.es). Llegeix el text que hi apareix i respon aquestes preguntes:
1/ Qui organitza les activitats?
2/ Quin compromís es posarà de manifest en el Plenari extraordinari?
(www.l-h.es). Llegeix el text que hi apareix i respon aquestes preguntes:
1/ Qui organitza les activitats?
2/ Quin compromís es posarà de manifest en el Plenari extraordinari?
Mirant les estrelles....
Qui n´ és el responsable?
divendres, 5 de desembre del 2008
L'ULTIM CONTE DEL TRIMESTRE

LA MESA DE LA ABUELA
Érase una vez una débil anciana cuyo esposo había fallecido dejándola sola, así que vivía con su hijo, su nuera y su nieta. Día tras día la vista de la anciana se enturbiaba y su oído empeoraba, y a veces, durante las comidas, las manos le temblaban tanto que se le caían las judías de la cuchara y la sopa del tazón. El hijo y su esposa se molestaban al verle volcar la comida en la mesa, y un día, cuando la anciana volcó un vaso de leche, decidieron terminar con esa situación.
Le instalaron una mesilla en el rincón cercano al armario de las escobas y hacían comer a la anciana allí. Ella se sentaba a solas, mirando a los demás con ojos enturbiados por las lágrimas. A veces le hablaban mientras comían, pero habitualmente era para regañarla por haber hecho caer un cuenco o un tenedor.
Una noche, antes de la cena, la pequeña jugaba en el suelo con sus bloques y el padre le preguntó qué estaba construyendo.
-Estoy construyendo una mesilla para mamá y para ti -dijo ella sonriendo-, para que podáis comer a solas en el rincón cuando yo sea mayor.
Sus padres la miraron sorprendidos un instante, y de pronto rompieron a llorar. Esa noche devolvieron a la anciana su sitio en la mesa grande. Desde entonces ella comió con el resto de la familia, y su hijo y su nuera dejaron de enfadarse cuando volcaba algo de cuando en cuando.
diumenge, 30 de novembre del 2008
UN NOU BLOC

Des de ja fa uns dies a l'aula oberta hem començat una nova aventura: un bloc sobre la nostra ciutat, L'Hospitalet de Llobregat. En el nostre bloc estem penjant les activitats que fem sobre diversos aspectes que ens interessen a tots, perquè tracten sobre L'Hospitalet. Al bloc hi trobareu informació sobre la història del municipi o sobre exposicions, fires, etc. que s'hi celebren (el Saló del Manga, l'Ambibús...). Animeu-vos a entrar-hi i deixar-hi el vostre comentari!
Maria
dissabte, 29 de novembre del 2008
EL CONTE D'AQUESTA SETMANA

EL VERITABLE VALOR DE L'ANELL
Un jove va concórrer a un savi a la recerca d'ajuda. - Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestra i bastant ximple. Com puc millorar mestre?. Què puc fer perquè em valorin més? El mestre, sense mirar-lo, li va dir: - Ho sento, noi, no puc ajudar-te, he de resoldre primer els meus propis problemes. Potser després... Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.
- I... encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats postergades-. - Bé -va assentir el mestre-. Es va treure un anell que duia en el dit petit de la mà esquerra i donant-se'l al noi va agregar: Pren el cavall que està allà fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis. El jove va prendre l'anell i va partir. Tot just va arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests ho miraven amb algun interès fins que el jove deia el que demanava per l'anell. Quan el jove esmentava la moneda d'or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un vell va ser tan amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per a lliurar-la en canvi d'un anell. En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un estri de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or, així que va rebutjar l'oferta. Després d'oferir la seva joia a tota persona que es creuava en el mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, va muntar el seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or! Podria haver-se-la lliurat al mestre per a alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i la seva ajuda. - Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser pogués aconseguir 2 o 3 monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell. - Hem de saber primer el veritable valor de l'anell, va dir el mestre. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per saber-ho?. Digues-li que vols vendre l'anell i pregunta-li quant dóna per ell. Però no importa el que ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell. El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l'anell a la llum del candil, el va mirar amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: - Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell. - 58 monedes???? -va exclamar el jove-. - Sí, -va replicar el joier-. Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé... Si la venda és urgent... El jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït. - Seu-va dir el mestre després d'escoltar-lo. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas anant per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor? I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà esquerra.
Un jove va concórrer a un savi a la recerca d'ajuda. - Vinc, mestre, perquè em sento tan poca cosa que no tinc forces per fer res. Em diuen que no serveixo, que no faig res bé, que sóc maldestra i bastant ximple. Com puc millorar mestre?. Què puc fer perquè em valorin més? El mestre, sense mirar-lo, li va dir: - Ho sento, noi, no puc ajudar-te, he de resoldre primer els meus propis problemes. Potser després... Si volguessis ajudar-me tu a mi, jo podria resoldre aquest tema amb més rapidesa i després tal vegada et pugui ajudar.
- I... encantat, mestre -va titubejar el jove però va sentir que altra vegada era desvaloritzat i les seves necessitats postergades-. - Bé -va assentir el mestre-. Es va treure un anell que duia en el dit petit de la mà esquerra i donant-se'l al noi va agregar: Pren el cavall que està allà fora i cavalca fins al mercat. He de vendre aquest anell per pagar un deute. És necessari que obtinguis per ell la major suma possible, però no acceptis menys d'una moneda d'or. Ves i torna amb aquesta moneda el més ràpid que puguis. El jove va prendre l'anell i va partir. Tot just va arribar, va començar a oferir l'anell als mercaders. Aquests ho miraven amb algun interès fins que el jove deia el que demanava per l'anell. Quan el jove esmentava la moneda d'or, alguns reien, uns altres li giraven la cara i només un vell va ser tan amable com per prendre's la molèstia d'explicar-li que una moneda d'or era molt valuosa per a lliurar-la en canvi d'un anell. En afany d'ajudar, algú li va oferir una moneda de plata i un estri de coure, però el jove tenia instruccions de no acceptar menys d'una moneda d'or, així que va rebutjar l'oferta. Després d'oferir la seva joia a tota persona que es creuava en el mercat -més de cent persones- i abatut pel seu fracàs, va muntar el seu cavall i va tornar. Quant hagués desitjat el jove tenir ell mateix aquesta moneda d'or! Podria haver-se-la lliurat al mestre per a alliberar-lo de la seva preocupació i rebre llavors el seu consell i la seva ajuda. - Mestre -va dir- ho sento, no és possible aconseguir el que em vas demanar. Potser pogués aconseguir 2 o 3 monedes de plata, però no crec que jo pugui enganyar a ningú respecte del veritable valor de l'anell. - Hem de saber primer el veritable valor de l'anell, va dir el mestre. Torna a muntar i ves al joier. Qui millor que ell per saber-ho?. Digues-li que vols vendre l'anell i pregunta-li quant dóna per ell. Però no importa el que ofereixi, no li venguis. Torna aquí amb el meu anell. El jove va tornar a cavalcar. El joier va examinar l'anell a la llum del candil, el va mirar amb la seva lupa, el va pesar i després li va dir: - Digues-li al mestre, noi, que si el vol vendre ja, no puc donar-li més que 58 monedes d'or pel seu anell. - 58 monedes???? -va exclamar el jove-. - Sí, -va replicar el joier-. Jo sé que amb temps podríem obtenir per ell prop de 70 monedes, però no sé... Si la venda és urgent... El jove va córrer emocionat a casa del mestre a explicar-li el succeït. - Seu-va dir el mestre després d'escoltar-lo. Tu ets com aquest anell: una joia única i valuosa. I com a tal, només pot avaluar-te veritablement un expert. Què fas anant per la vida pretenent que qualsevol descobreixi el teu veritable valor? I dient això, va tornar a posar-se l'anell en el dit petit de la seva mà esquerra.
dijous, 27 de novembre del 2008
dilluns, 24 de novembre del 2008
UN LLIBRE A CLASSE
(Joan-Marcos)
Ens ha agradat perquè és un llibre molt intrigant i misteriós, és molt curiós com l’home invisible intenta fer-se visible.
Aquesta història ens mostra o ens ensenya que no ens hem de rendir mai perquè l’home invisible no es rendeix i no para d’ investigar per poder tornar a ser normal.
Ens ha agradat perquè és un llibre molt intrigant i misteriós, és molt curiós com l’home invisible intenta fer-se visible.
Aquesta història ens mostra o ens ensenya que no ens hem de rendir mai perquè l’home invisible no es rendeix i no para d’ investigar per poder tornar a ser normal.
L'HOME "INVISIBLE"

Ens ha agradat la seva història perquè és interessant ,i no és gaire avorrida.La història vol explicar com un cientific es va convertir en un HOME INVISIBLE,i és va desespera per aconseguir la fòrmula de fer-se visible.
Aquest home va matar ,robar i va amenasar gent per aconseguir el que busca,va terminar mort.
Javier, Raja, Bilal.
Aquest home va matar ,robar i va amenasar gent per aconseguir el que busca,va terminar mort.
Javier, Raja, Bilal.
L´ Home Invisible
EL HOME INVISIBLE
dissabte, 22 de novembre del 2008
UN ALTRE CONTE PER COMENTAR: L'ELEFANT

Quan jo era noi m'encantaven els circs, i el que més m'agradava dels circs eren els animals. També a mi com a uns altres, després em vaig assabentar, em cridava l'atenció l'elefant. Durant la funció, l’ enorme bèstia lluïa la seva grandària, pes i força descomunal... però després de la seva actuació i fins a una estona abans de tornar a l'escenari, l'elefant quedava subjecte solament per una cadena que apressava una de les seves potes clavada a una petita estaca clavada en el sòl. No obstant això, l'estaca era solament un minúscul tros de fusta tot just enterrat uns centímetres en la terra. I encara que la cadena era gruixuda i poderosa em semblava obvi que aquest animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb la seva pròpia força, podria, amb facilitat, arrencar l'estaca i fugir. El misteri és evident: Què ho manté llavors? Per què no fuig? Quan tenia 5 o 6 anys jo encara creia en la saviesa dels grans. Vaig preguntar llavors a algun mestre, a algun pare, o a algun oncle pel misteri de l'elefant. Algun d'ells em va explicar que l'elefant no s'escapava perquè estava domesticat. Vaig fer llavors la pregunta òbvia: -Si està domesticat, per quina raó el lliguen? No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps em vaig oblidar del misteri de l'elefant i l'estaca .. i només ho recordava quan em trobava amb uns altres que també s'havien fet la mateixa pregunta. Fa alguns anys vaig descobrir que per sort per a mi algú havia estat prou savi com per trobar la resposta: L'elefant del circ no s'escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des de molt, molt petit. Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar al petit nounat subjecte a l'estaca. Estic segur que en aquell moment l’elefantet va empènyer, va llençar, va suar, tractant de deslligar-se. I malgrat tot el seu esforç, no va poder. L'estaca era certament molt forta per a ell. Juraria que es va dormir esgotat, i que a l'endemà va tornar a provar, i també a l'altre i a l’altre... Fins que un dia, un terrible dia per a la seva història, l'animal va acceptar la seva impotència i es va resignar a la seva destinació. Aquest elefant enorme i poderós, que veiem en el circ, no s'escapa perquè creu -pobre- que NO POT. Ell té registre i record de la seva impotència, d'aquella impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest registre. Mai... mai... va intentar posar a prova la seva força una altra vegada...
dijous, 20 de novembre del 2008
dimarts, 18 de novembre del 2008
ELS VALORS
Els Valors
From: gueste4a29b,
3 minutes ago
SlideShare Link
From: gueste4a29b,
3 minutes ago
Els Valors
View SlideShare presentation or Upload your own.
SlideShare Link

dilluns, 17 de novembre del 2008
Setmana de la ciència ´08

Nosaltres, si bé ho recordeu, en motiu d´aquest esdeveniment vam anar al Museu de les Aigües de Cornellà on vam realitzar una actvitat " La ciència per a un món millor" on un grup d´investigadors us van proposar una sèrie reptes i us van ensenyar els invents més recents.
S´accepten opinions per això digueu-me:
Quin repte us va agradar més? Quins invents us van semblar més cruiosos?
dissabte, 15 de novembre del 2008
MÉS CONTES PER PENSAR
LA TRISTESA I LA FURIA
Era una llacuna d'aigua cristal·lina i pura on nedaven peixos de tots els colors existents i on totes les tonalitats del verd es reflectien permanentment... Fins a aquest estany màgic i transparent es van acostar a banyar-se fent-se mútua companyia, la tristesa i la fúria. Les dues es van treure les seves vestimentes i nues les dues van entrar a l'estany. La fúria, apurada, es va banyar ràpidament i més ràpidament encara, va sortir de l'aigua... Però la fúria és cega, o almenys no distingeix clarament la realitat, així que, nua i apurada, es va posar, en sortir, la primera roba que va trobar... I va succeir que aquesta roba no era la seva, sinó la de la tristesa... I així vestida de tristesa, la fúria es va anar. Molt calma, i molt serena, disposada com sempre a quedar-se en el lloc on està, la tristesa va acabar el seu bany i sense cap pressa (o millor dit, sense consciència del pas del temps), amb mandra i lentament, va sortir de l'estany. En la riba es va adonar que la seva roba ja no estava. Com tots sabem, si hi ha alguna cosa que a la tristesa no li agrada és quedar al nu, així que es va posar l'única roba que havia al costat de l'estany, la roba de la fúria. Expliquen que des de llavors, moltes vegades un es troba amb la fúria, cega, cruel, terrible i empipada, però si ens la mirem bé, veiem que aquesta fúria és només una disfressa, i que darrere de la disfressa de la fúria, en realitat... està amagada la tristesa.
Pilar A


Pilar A
dilluns, 10 de novembre del 2008
UN CONTE MES

GALLETITAS
A una estación de trenes llega una tarde, una señora muy elegante. En la
ventanilla le informan que el tren está retrasado y que tardará
aproximadamente una hora en llegar a la estación.
Un poco fastidiada, la señora va al puesto de diarios y compra una revista,
luego pasa al kiosco y compra un paquete de galletitas y una lata de gaseosa.
Preparada para la forzosa espera, se sienta en uno de los largos bancos del
andén. Mientras hojea la revista, un joven se sienta a su lado y comienza a
leer un diario. Imprevistamente la señora ve, por el rabillo del ojo, cómo el
muchacho, sin decir una palabra, estira la mano, agarra el paquete de
galletitas, lo abre y después de sacar una comienza a comérsela
despreocupadamente.
La mujer está indignada. No está dispuesta a ser grosera, pero tampoco a
hacer de cuenta que nada ha pasado; así que, con gesto ampuloso, toma el
paquete y saca una galletita que exhibe frente al joven y se la come mirándolo
fijamente.
Por toda respuesta, el joven sonríe... y toma otra galletita.
La señora gime un poco, toma una nueva galletita y, con ostensibles señales
de fastidio, se la come sosteniendo otra vez la mirada en el muchacho.
El diálogo de miradas y sonrisas continúa entre galleta y galleta. La señora
cada vez más irritada, el muchacho cada vez más divertido.
Finalmente, la señora se da cuenta de que en el paquete queda sólo la última
galletita. " No podrá ser tan caradura", piensa, y se queda como congelada
mirando alternativamente al joven y a las galletitas.
Con calma, el muchacho alarga la mano, toma la última galletita y, con mucha
suavidad, la corta exactamente por la mitad. Con su sonrisa más amorosa le
ofrece media a la señora.
- Gracias! - dice la mujer tomando con rudeza la media galletita.
- De nada - contesta el joven sonriendo angelical mientras come su mitad.
El tren llega.
Furiosa, la señora se levanta con sus cosas y sube al tren. Al arrancar, desde
el vagón ve al muchacho todavía sentado en el banco del andén y piensa: "
Insolente".
Siente la boca reseca de ira. Abre la cartera para sacar la lata de gaseosa y se
sorprende al encontrar, cerrado, su paquete de galletitas... ! Intacto!.
diumenge, 9 de novembre del 2008
PRACTIQUEM L'ACCENTUACIÓ
Després de veure quines són les regles d'accentuació, practicarem una mica amb les activitats JClic que podem trobar a la página de xtec. En concret, farem les que podreu trobar a la pàgina següent:
www.edu365.cat/primaria/muds/catala/jclic/index.htm
www.edu365.cat/primaria/muds/catala/jclic/index.htm
dimarts, 4 de novembre del 2008
els símbols de perillositat a casa
EL CONTE D'AQUESTA SETMANA:COM CRÉIXER?
Un rei va anar fins el seu jardí i va descobrir que els seus arbres, arbustos i flors s'estaven morint.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.
La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Aleshores va trobar una planta, una maduixera florint i més fresca que mai.
El rei va preguntar:
- Com és que creixes saludable enmig d'aquest jardí musti i ombriu?
No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, els hauries plantat. En aquell moment em vaig dir: "Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui".
Pilar A.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant al Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.
La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el Roure. Aleshores va trobar una planta, una maduixera florint i més fresca que mai.
El rei va preguntar:
- Com és que creixes saludable enmig d'aquest jardí musti i ombriu?
No ho sé. Potser sigui perquè sempre vaig suposar que quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, els hauries plantat. En aquell moment em vaig dir: "Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui".
Pilar A.
dilluns, 3 de novembre del 2008
SALÓ DEL CÒMIC MANGA A L'HOSPITALET

Com cada any s'ha cel·lebrat a la Farga de L'Hospitalet el Saló del Còmic Manga. Des del dia 30 i tot el cap de setmana els carrers del barri del centre han estat plens de nois i noies vestits per a l'ocasió, amb disfresses de tot tipus que representaven els seus personatges de manga preferits.
Has estat mai al saló del Manga? T'agradaria anar-hi?
De què et disfressaries?
Escriu les teves respostes i comentaris al bloc!
Maria
dimecres, 29 d’octubre del 2008
DICCIONARIS
UN POSITIU PELS QUE EM COMENTEU EL SEGON CONTE (I EL PRIMER ENCARA US ESPERA!!)
ELS SOMNIS DEL GRIPAU

Aquella nit va somiar que era un arbre. A l’endemà va explicar el seu somni i més de cent gripaus li escoltaven:- Anit vaig ser un arbre- va dir. Tenia nius, arrels profundes i moltes branques com ales, però no podia volar. Era un tronc prim i alt que pujava, i a la tardor se’m queien les fulles. Creia que plorava, però era la pluja. El pitjor de tot és que sempre estava al mateix lloc i no em podia moure. No em va agradar ser arbre.
El gripau se’n va anar, arribà a l’hort i es quedà descansant sota una fulla d’enciam. I va dir:- Aquesta nit somiaré que sóc un riu.A l’endemà va explicar el seu somni. Més de dues-centes persones l’escoltaven.
- Anit vaig ser un riu- va dir. Va ser una llàstima perquè no vaig veure cap sirena, només vaig veure peixos i més peixos. No em va agradar ser riu.
I se’n va anar i descansà de nou. Aquella tarda va dir: - Aquesta nit somiaré que sóc un cavall.A l’endemà explicà el seu somni. Més tres-cents gripaus van escoltar-lo. Alguns van venir des de molt lluny per fer-ho. - Anit vaig ser un cavall preciós - va dir. Tenia regnes i portava un home que fugia. Anava per un camí llarg, vaig travessar un pont, un pantà, vaig beure aigua d’un rierol...però després em van lligar a un arbre. No em va agradar ser cavall.Un altra nit somià que era vent i l’endemà va dir:- No m’ha agradat ser vent.
Somià que era un núvol. I va dir:
- No m’ha agradat ser núvol.
Un matí els altres gripaus el van veure content.
- Per què estàs content? – li van preguntar.
I el gripau va contestar:
- Anit vaig tenir un somni meravellós. Vaig somiar que era un gripau!
Pilar A.
dilluns, 27 d’octubre del 2008
Baròmetre de la ciutadania
BAROMETRE DE LA CIUTADANIA
(Adaptat d’Educació per a la ciutadania d’Ed Santillana di ampliat per l’alumnat d’AO de l’IES Llobregat)
Que significa ser un bon ciutadà? La gent té idees molt diferents... Contesta el qüestionari següent i fes una pluja d’idees sobre les coses que són importants per conviure en societat . Contesta lletra i numero. Ex: 1A
1.Quan llences les escombraires...
A) Esculls un contenidor específic per a cada residu.
B) Les deixes totes al contenidor mes proper
C) Les llences a qualsevol lloc.
2. quant et rentes les dents...
A) utiliztes un got per rendibilitzar l’aigua
B) Obres i tanques l’aixeta a mesura que la necesites.
C) Deixes l’aixeta oberta durant la raspallada
3.Observes un grup d’amics que destrosa els vidres d’un cotxe
A) Intervenís avisant les autoritats competetns
B) Surts corrents i te n’allunyes
C) T’uneixes a ells.
4.A classe s´està decidint on anar de viatge de fi de curs...
A) Dones la teva opinió i acceptes la decisió de la majoria.
B) Et despreocupes i et deixes
C) Crides intentant imposar la teca voluntat.
5.Quant escoltes música a la teva habitació...
A) Moderes el volum del so segons l´hira del dia
B) Esperes que els veïns es queixin per abaixar el volum
C) La poses ben alta com si fossis l´amo del món perquè per això estàs a casa teva
6. Et mors de ganes de comprar-te unes vambes que esfan en una fàbrica asiática on obliguen els nens a treballar...
A) Cambies d´idea com aforma de protesta i en compres unes altres
B) Comentes com n’ és, d´ injust, amb el dependent, però les acabes comprant.
C) Total. No hi pots fer res, aixi és que les compres directament.
7. Si en aribar a casa el menjar no esta preparat..
A) Et posses mans a la obra i col.labores a la cuina.
B) Esperes mirant la tele fins que arivi la teba mare i el facil
C) Comences a cridar i maleir aquesta injusticia.
8. Et conviden a fer una volta en moto de paquet...
A) Aceptes nomes si també hi ha un casc per a tu
B) Hi puges, pero penges el casc al braç mentre no veus la policia
C) Puges peti qui peti.
9.Si veus a un menor d’edat al carrer que li maltracten que faries?
A) Ajudas a que es defensi
B) Truques a la policia
C) Li maltractes tu també
10.Si veus a un nen robant al supermercat, què faries?
A) Li dones un toc d’atenció al noi perquè deixi el que a robat
B) Avises al guardia jurat
C) Li dius que robi alguna cosa per tu
11.Veus a un noi petit que s’ha fet mal i està sangrant, què faries?
A) L’ajudes
B) Truques a una ambulància
C) Et rius d’ell
12. Si veus una nena petita fincan-se droga què faries?
A) Donar-li un consell per millorar
B) Trucar a la policía
C) Demanar-li droga
13. Si veus una nena que s’esta engraixant que li diries?
A) Donar-li una dieta
B) Dir-li “Estas com una foca”
C) Marginar-la
14.Si veus una cosa creman-se que faries?
A) Trucar als bombers
B) T ‘en reiries
C) Fumar-te un cigarret i tirar la burilla al foc.
15. Si eres una jove embarasada que no sap que fer amb el seu fill, Que faries?
A) Tens el nen i ho donas en adopció.
B) Tens el nen i l’ha abandones, o ho deixes en una església.
C) Avortes.
16. Què faries si un nen estigués llençant escombraries al terra?
A) Cridaries a un professor.
A) Li dius que no faci això.
C) Vas i li pegues.
17. Deus diners a uns mafiosos, i et volen matar, que faries?
A) Denúncies a la policia per a tenir protecció mentre tractes d'aconseguir els diners.
B) Tractes d'aconseguir els diners com més aviat millor.
C)Fugir del país.
18. Arribes tard a una cita necessites agafar el Metro i no düs diners...
A) Vas caminant
B) No vas
C) Saltas
19. Hi ha un personatge al costat del col·legi venent drogues...
A) Avises als professors i a la policia
B) Li crides l'atenció
C) O pasas d’ell i deixes que vengui
20. Estàs en el metre fent cua per a comprar el bitllet de cop i volta vé un chulo i salta...
A) Avises al guàrdia
B) Passes d’ell
C) Fas el mateix
divendres, 24 d’octubre del 2008
L´H, ciutat química!
Sabieu que l´Hospitalet és una ciutat química? Aquesta ciutat té molts carrers amb noms dels elements de la taula periòdica; així que, a través del l´enllaç que us dono busqueu quins són aquests carrers.
Historia Interminable
Los alumnos del aula oberta estaban experimentando en la clase de ciencias con un generador de partículas construido en el laboratorio por la profesora de ciencias; entonces Marcos, sin querer, cambió los cables de sitio y por casualidad codificó la máquina para que funcionase como una máquina del tiempo. Esto provoco que los transportase a la Edad media, y allí conocieron el reino de Shen’dralar.
dijous, 23 d’octubre del 2008
CADA SETMANA UN CONTE
A partir d'ara cada setmana us penjaré un conte amb "moraleja". Els haureu de llegir i escriure un comentari del missatge que us ha transmés.
Pilar A
http://es.youtube.com/watch?v=pQOkadqxOGE
Pilar A
http://es.youtube.com/watch?v=pQOkadqxOGE

Us informo que aquest dies s´està celebrant a B(bor)C(carboni)N(nitrogen) el Saló Internacional de la Química, conegut amb el nom d´ EXPOQUIMIA. Aquest saló és un lloc de trobada entre científics, empresaris...per tal de presentar les últimes novetats en el món de la química.
Aquest és el seu enllaç per si algú de vosaltres vol tefenejar.http://www.expoquimia.com/#
Meritxell
PRIMER CONTE
Había una vez dos ranitas que jugando cayeron en un recipiente lleno de nata. Rápidamente empezaron a patalear con tal de no hundirse y seguir en la superficie. Al cabo de unos minutos, una de las ranas pensó que no serviría de nada luchar por sobrevivir, pues tarde o temprano se iba a cansar y moriría: "para qué morir sufriendo y esforzarme si no va a servir de nada", pensó...La otra rana, por el contrario, decidió seguir pataleando pues no quería morirse ante de que llegara su hora; lucharía hasta el final para lograr salvarse. Durante varias horas la ranita luchadora siguió pataleando y surgió el milagro; poco a poco la nata se fue convirtiendo en mantequilla ante la gran sorpresa de la ranita, la cual no se creía lo que estaba presenciando. Finalmente la rana pudo deslizarse por la mantequilla hasta saltar fuera del recipiente y salvarse.
dilluns, 20 d’octubre del 2008
HOLA, SÓC EL FRANCISCO
Hola, nois, sóc el Francisco, el profe de Castellà. Amb aquesta entrada començo el meu viatge al bloc. Salutacions!
diumenge, 19 d’octubre del 2008
dissabte, 18 d’octubre del 2008
FOTONOVEL·LA DE L'HOSPITALET (II)

Els orígens de la ciutat es troben al segle XII, quan es va fundar l'Hospital de la Torre Blanca.Era un hospital de pobres, on es practicava la beneficència. Molt a prop es trobava l'església de Santa Eulàlia de Provençana. Alguns es van quedar a viure per la zona, i aquest és el pricipi de L'Hospitalet.
(Joan-Marcos)
FOTONOVEL·LA DE L'HOSPITALET (I)
La setmana vinent començarem a llegir textos sobre la història de L'Hospitalet, i a generar la nostra pròpia visió de la història. Ho farem a través de la fotonovel·la, un gènere narratiu menor molt interessant...
Farem servir l'eina que trobarem a http://comeeko.com. Aquí us en deixo un exemple...
Tal i com es veu a les fotos, les primeres restes de pobladors a la vall del riu Llobregat daten del Paleolític... Molt després van arribar els romans, que ens han deixat com a record el Cap de Medusa, símbol de la ciutat.
Maria
FOTONOVEL·LA DE L'HOSPITALET (IV)
FOTONOVEL·LA DE L'HOSPITALET(V)
dijous, 16 d’octubre del 2008
dimecres, 15 d’octubre del 2008
L´àtom
dimarts, 14 d’octubre del 2008
ELS GRAFITS DE L'AULA OBERTA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)